Primària i Secundària

 

  • Aquest curs 2009-2010 oferim plaça a nens i nenes amb edats de primer, segon i tercer de Primària. Posteriorment, s'aniran creant grups o classes noves a mida que vagin creixent els nens.
  • Els alumnes tindran el mateix tutor durant tota la Primària, acollint, acompanyant i aprofundint així en el coneixement de l’evolució de cadascun d’ells.
  • El llibre de text de referència és el quadern que els propis nens elaboren.
  • Es treballen les diferents matèries en períodes de vàries setmanes, utilitzant l'art per despertar la sensibilitat i la percepció de la bellesa.


L'escola Waldorf

El veritable camp d'aplicació de la pedagogia Waldorf, és l'escola de primària i secundària, que comprenen les edats de 7 a 18 anys, aproximadament. És impossible esgotar amb explicacions tots els detalls del sistema Waldorf, perquè qualsevol sistematització estaria en contradicció amb la seva principal característica: la de ser un cos viu, susceptible d'assumir formes i aspectes diferents, d'acord amb les circumstàncies concretes d'un determinat medi social, d'un país, d'una legislació vigent en matèria d'educació, etc. Per aquest motiu, ens limitarem a algunes característiques generalment acceptades i aplicables, més enllà de les possibles diferències locals.

Una escola Waldorf completa abasta dotze anys dividits en dos cicles, de vuit i quatre anys respectivament. La pedagogia creada per Rudolf Steiner abasta, doncs, dotze classes i es destina a nens de qualsevol classe social, religió i raça, basant-se en el principi que tot ciutadà té el dret inalienable a una educació completa.

L'escola al servei del nen

És el sistema educatiu el que ha de ser modelat de tal manera que qualsevol ésser humà, fins a l'edat de divuit anys, tingui la possibilitat d'aprendre i de rebre una formació que aspiri al ple desenvolupament de la seva personalitat i no a la preparació professional.  

La pedagogia aplicada es basa en els principis elaborats per Steiner en base a la Antroposofia. Un d'aquests principis bàsics és l'estreta relació existent entre el docent i els alumnes.

L'elecció de les matèries, el quan i la metodologia per ensenyar, depenen dels suggeriments fets per Steiner i de les exigències curriculars fetes per la legislació dels respectius països. En general, el currículum Waldorf s'ha mostrat més ampli i més ric que els oficials i les exigències mínimes són sempre satisfetes. Totes les matèries són obligatòries per a tots els alumnes, havent, de vegades, opcions entre les diverses activitats artístiques i entre les llengües estrangeres.

Les escoles Waldorf no són considerades institucions que distribueixen oportunitats de carreres professionals. No hi ha obstacles ni controls que condueixin als privilegis (diplomes, etc.) que obren les portes per a determinades professions. La pedagogia Waldorf rebutja aquesta selecció (si és que el sistema actual de proves, exàmens, selectivitat, etc. és realment una selecció equitativa), ja que considera que l'ensenyament primari i mitjà han de proporcionar la mateixa formació humana i les mateixes possibilitats a tothom.

El mètode Waldorf vol constituir un cos viu. No admet dogmatismes de qualsevol tipus i els professors, com a portadors dels seus principis pedagògics, tenen el dret d'innovar, ja sigui individual o col·lectivament, en tots els aspectes, i mentre que la consciència humana i professional ho exigeixi i que els principis de la Antroposofia siguin respectats.

Òbviament correspon a l'autonomia dels professors un profund sentit de responsabilitat. Aquesta responsabilitat reposa en un profund respecte al nen, que va venir, en certa manera, a confiar, la realització del seu desenvolupament humà al professor. 

Un dels principis de la pedagogia Waldorf, és el manteniment d'una mateixa edat en cada classe, dins de certs límits i sempre que sigui possible. I el professor es dirigeix justament a l'edat en qüestió, basat en el seu coneixement de les mesures pedagògiques apropiades per a ella. Per aquest motiu, el repetir un grau pràcticament no existeix i, com el professor coneix a fons als seus alumnes, no hi ha necessitat de proves i exàmens per avaluar el seu rendiment. Això evita tots els traumes relacionats amb les notes i els exàmens i posa fi a la qualificació quantitativa de l'alumne. La pedagogia Waldorf, crea, per a alumnes amb dificultats, condicions perquè puguin tenir un desenvolupament sense problemes. En general, a més, quan un alumne té, en algunes matèries, dons més limitats, aquests són compensats per capacitats més altes que la mitjana en d'altres matèries. A les escoles Waldorf, els alumnes no pateixen traumes ni tampoc són eliminats per un rendiment insuficient. Són portats fins a l'últim any i, l'experiència mostra que els resultats promigs obtinguts en exàmens de selectivitat o proves similars no són inferiors als d'alumnes d'altres escoles que van passar per una selecció severa. Hi ha, òbviament, casos límit, que requereixen solucions especials. Aquí, després d'una madura reflexió de tots els professors amb els pares, una repetició de grau pot ser la solució indicada, des que l'alumne presenti símptomes d'endarreriment general. Però encara en aquest cas, es donarà preferència a les classes auxiliars que existeixen en moltes escoles Waldorf i que reuneixen alumnes que requereixen cures especials, però no justifiquen el trasllat a una escola per a nens especials. L'experiència ha mostrat que els casos cada vegada més freqüents de dislèxia, alteracions sicomotrices lleus, etc., són més ben tractades dins de la comunitat normal de la classe, on hi ha recursos i mesures psicohigièniques per arribar, després d'un temps, a una cura.

Un dels secrets de la pedagogia Waldorf consisteix en evitar en les classes qualsevol llibre didàctic. Això no vol dir que els alumnes, principalment dels graus superiors, no puguin o no hagin de consultar llibres especials. Però el mateix ensenyament es basa sempre en la paraula viva del docent. La matèria exposada per ell és registrada de seguida en el quadern d'època, que conté, redactada pels alumnes, l'essència de la matèria impartida, ben il·lustrada. Aquests quaderns de classe són l'orgull dels alumnes, que conreen des del primer any escolar.

En la pedagogia convencional, els llibres didàctics comencen generalment per abstraccions i definicions i, en els millors casos, afegeixen al final del capítol un exemple pràctic. Llegiu per exemple, un llibre didàctic modern de química on, ja des del començament, l'alumne ha de sobrecarregar el seu cervell amb definicions i abstraccions sobre la constitució de la matèria (molècules, àtoms, electrons, protons, valències, etc.) com si la ciència tingués seguretat absoluta de la real existència d'aquesta constitució. 

Que el món de la natura és harmoniós i ple de misteris és la idea que ha de regnar en les ànimes dels alumnes, assumint naturalment expressions diverses segons l'edat. Per als joves, fins a catorze anys, la pròpia bellesa i harmonia haurien de ser viscudes com obres d'art, això és estètica. El món és bell, aquesta és la imatge que han de formar-se del món i que ha de provocar en ells l'alegria constant de descobrir noves belleses i nous enigmes. L'adolescent, després de la pubertat, veu tot més intel·lectualment. La formulació matemàtica, la lògica intrínseca, la coherència del tot són per a ell nous aspectes de l'Univers, la unitat satisfà el seu esperit més lògic. El mateix home, amb la seva vida mental, les seves creacions tècniques i socials, s'ha d'integrar en aquest univers. D'aquí l'ideal, per a l'alumne que el món sigui veritable, és a dir, congruent en la seva realitat física i la seva estructura espiritual.

• El món és bo
• El món és bell
• El món és veritable

Vet aquí, en últim anàlisi, les tres formes dels principis naturals que caracteritzen els tres septenis.

Tot l'esforç de la pedagogia Waldorf no serviria de res si no fos recolzat pels pares dels alumnes, és a dir, a la llar. Res més perjudicial que l'existència de dues escales de valors diferents, d'una falta d'unitat en l'educació. Per aquest motiu, el contacte entre l'escola i la llar és una preocupació constant. La realitat i pràctica mostra que l'educació dels pares és, moltes vegades, més difícil que la dels fills.

En triar una escola Waldorf, els pares ja haurien de saber que no va arribar per a ells el moment de descansar i deixar tot el treball (i tota la responsabilitat ...) de la formació dels seus fills en mans de l'escola. Per això, l'escola acostuma a fer un gran esforç per cultivar el contacte amb els pares, quan aquests o els professors ho consideren útil, així com amb reunions periòdiques de pares i mestres, cursos pedagògics i artístics per a pares i amics de l'escola, festes, concerts, representacions, excursions, etc. Tot això ha de crear un esperit comunitari on els principals beneficiats són els nens que senten la unitat de punts de vista i de treball pedagògic. I això els dóna seguretat i confiança. Per aquesta raó, la integració dels pares a l'escola ha de ser el més intensa possible. Això implica també possibilitat de crítiques i de suggeriments. Pares conscients de la seva responsabilitat pedagògica, en col.laboració amb els professors, igualment conscients de la part que els correspon: aquestes són les condicions ideals per al funcionament d'una escola Waldorf.


Si vols consultar el Currículum Waldorf, clica aquí.

setembre 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

© www.waldorfgirona.cat · info@waldorfgirona.cat · Sant Martí Vell (Girona) · 2010 · Creació web: La Carpinteria Digital