A l'escola Waldorf, el jardí d'infants sorgeix com una solució d'emergència, ja que l'ideal seria que el nen en edat preescolar estigués amb la mare, en l'ambient familiar, jugant amb els seus germans i amb nens veïns, en un lloc on pogués conviure amb la natura i amb els afers diaris de la casa. Però, en la vida actual, no trobem aquestes condicions. La mare i el pare han de treballar. Fins i tot, l'ambient de la llar de vegades no és el més idoni per a l'infant: la casa és plena d'aparells elèctrics, joguines de plàstic (ja acabades), la televisió, etc. I tot això sovint es troba dins de ciutats contaminades, sorolloses, en un ambient artificial i estressant. Així doncs, en aquestes condicions, el jardí d'infants és, realment, un mal menor, sempre que assumeixi seriosament la seva tasca de crear per als nens la llar que ja no existeix a casa seva. Amb això està definida la seva funció substitutiva, que es torna cada vegada més important, per garantir un desenvolupament el més normal i sa possible per als nens menors de set anys.

En principi, el grup de Jardí ha de ser una reproducció de la família: un espai recollit, ambient senzill, segur i ric en possibilitats per desenvolupar la imaginació i enfortir la voluntat de l'infant, sota l'acompanyament d'un o dos mestres. Els nens no haurien de ser tots de la mateixa edat, sinó que podrien variar de tres a sis anys i mig, com en una família, on també hi ha germans majors i menors. En aquest cas, els més grans del grup tindran responsabilitats i tasques més àmplies que els més petits, fins i tot, en alguns casos, els més grans cuidaran els més petits.

Cada grup ha de tenir el seu espai, amb les seves joguines, i a l'espai exterior (jardí, bosc..) petits obstacles – "muntanyes", arbres, joguines, "puja i baixes" -. El dia es divideix en diverses activitats, en les que no han de faltar petites tasques, distribuïdes entre els alumnes: regar les plantes, ordenar l'espai, preparar la taula per l'esmorzar, pelar i tallar la fruita de l'esmorzar, recollir les joguines... Tot això de forma divertida i entretinguda i, sovint, cantant.

El Jardí d'infants Waldorf

El principi educatiu bàsic és la imitació. A través del joc lliure l’infant comprèn la naturalesa i el seu entorn cultural de forma imitativa. S'evita l'autoritat, que només debilita la voluntat del nen a més de crear un clima de tensió, que perjudicaria l'harmonia del treball. El dia transcorre rítmicament, com les estacions, alternant períodes d'activitats d'expansió (joc lliure, cançons...) amb activitats de concentració (contes, esmorzar, aquarel·la elaboració de pa...). Respectant en tot moment l'infant, en els períodes de joc i activitats en comú, cada nen participa si vol. Pot haver-hi, per exemple, una activitat en comú al principi, per harmonitzar el grup i prendre consciència del grup i l'entorn. Després, els nens poden jugar a fora lliurement, sols o en petits grups que sorgeixen espontàniament.L'esmorzar és una cerimònia: rentar-se les mans, seure correctament, cada un en el seu lloc, sense fer soroll. Després de recollir la taula de l'esmorzar, esdevé una activitat en comú, com pintar, modelar, retallar, amb petites interrupcions per a contes, etc. I, al final, fem una rotllana asseguda en silenci, on la mestra explica pausada i expressivament, un conte de fades, amb cançons i versos intercalats. Algunes vegades, repartits en diversos dies, per mantenir l'expectativa de la continuació. Aquest és un entre diversos models de classe. L'important és mantenir sempre els mateixos ritmes - qualsevol alteració ha de ser presentada com un gran esdeveniment: un passeig, una festa d'aniversari d'un alumne, sempre transformades en una cerimònia solemne i alegre.

Les activitats, aïllades o en grup, mai han de ser passatemps improvisats, sinó obeir a un pla prèviament elaborat. L'important és combinar l'espontaneïtat amb una mica d'orientació. Alguns exemples són:

L'infant, en aquesta edat, se sent irresistiblement atret per tot el que està en moviment. Per aquest motiu, es busca estimular els moviments i impulsos propis dels nens, per tal que aquests es lliurin del terrible condicionament de ritmes, formes i sorolls del món mecanitzat d'avui (caricatures, ritmes mecànics, "eslògans" de propaganda a la ràdio i televisió). D'altra banda, el nen ha de començar a experimentar, mitjançant els moviments lliures del seu cos, situacions que coneixerà més endavant, en l'edat escolar.

En la pedagogia Waldorf, els contes de fades són l'element vital en el què es mou l'ànima del nen, de la què irradien forces de fantasia per a moltes activitats, penetrant en tota la vida anímica dels petits. La mestra o el mestre inventa contes que es desenvolupen en aquest ambient, per treballar molts objectius pedagògics. Tot l'ambient del Jardí d'Infants, ha de ser acollidor i càlid. No hauria d'haver cap objecte que desentoni amb l'harmonia d'aquest petit "santuari" dels nens, doncs és l'ambient el que plasma la vida anímica i la vida orgànica del nen en l'edat preescolar.

El nen ha d'adquirit confiança en el món. Cada objecte, pel seu material, ha de ser el que sembla ser. D'aquí neix l'exigència de materials naturals: fustes, pedres, teles de fibres naturals, etc. Res de materials plàstics, sintètics, símbols d'un món de mentides i pseudo valors. D'aquesta solidesa i calidesa, sorgeix una extraordinària solidesa i confiança en el món dels adults, en el món en general: el món és bo! Aquest hauria de ser l'element bàsic de l'ambient que constitueix el fonament d'uns autèntics valors en el nen petit. No cal dir que l'ambient de fantasia i espontaneïtat, no implica aprenentatge dirigit. En la pedagogia Waldorf no hi ha aprenentatge preescolar (operacions senzilles, alfabetització, exercicis lògics, etc.).

El pas del temps i les estacions es viuen a través de rotllanes, contes i festes que amb amor i dedicació es preparen en cada època.

Actualment, el nostre Jardí d'Infants inclou infants de 3 a 6 anys.