"El nostre més elevat propòsit ha de ser formar éssers humans lliures, capaços d'impartir des de si mateixos, propòsit i direcció a les seves vides "
Rudolf Steiner

La pedagogia Waldorf va néixer poc després de la Primera Guerra Mundial, quan l'industrial Emil Molt va encarregar a Rudolf Steiner crear i dirigir una escola lliure a Stuttgart per als fills i filles dels empleats de la seva fàbrica de cigarrets Waldorf.

Rudolf Steiner va formar el primer grup de mestres del centre, dirigint durant cinc anys aquesta escola, destinada a ser un model educatiu i social viu, segons la seva idea de la triformació de l‘Organisme Social.

Segons ell, l'educació ha de dur-se a terme com un obrar artístic, en un ambient lliure i creador. El seu funcionament ha de basar-se en una amistosa col·laboració entre mestres i pares ja que els alumnes seran sempre el centre de tota l'activitat.

L’escola Waldorf és una escola del present i per al futur que es recolza en el desenvolupament evolutiu de l’infant, partint d’una herència cultural mil·lenària però sempre adaptant-se a les exigències de la vida moderna. És una educació del nen i del jove cap a la llibertat, dins d'una contínua renovació de la societat. La idea d'utilitzar l'art d'educar com fonament d'una verdadera renovació social, és present sempre en la pedagogia Waldorf.

Els mestres eduquen i ensenyen incloent en les seves classes els elements intel·lectius, artístics i pràctic-manuals. En les seves reunions setmanals de claustre sotmeten el seu treball a una profunda anàlisi en una permanent formació i renovació professional. Aquestes escoles, no pressionen el nen amb exàmens i exigències de rendiment, sinó que fomenten el desenvolupament cooperatiu basat en l'èmfasi de la individualitat.

Rudolf Steiner

Els docents, són l'ànima viva d'una escola Waldorf. Si deixen de créixer i de desenvolupar-se, l'escola s'atura i mor. Mai no han de caure en una rutina didàctica, considerar la seva matèria com definitivament assimilada i perfecta per a ser transmesa als alumnes. L'autocrítica constant i fins a una dosi de frustració, són doncs, l'actitud mental constant de tot professor. Ell viu comparant la classe que va impartir amb la classe que somiava impartir. Amb tot, no falten compensacions. La major, és la de sentir-se part d'un organisme en el qual tots viuen i treballen en funció del tot, així com de tots els altres. Els problemes d'un són problemes de tots, tots ajuden a un company que enfronta dificultats i cada un sap que pot demanar consells i ajuda a qualsevol company. També en la preparació de les classes i de les èpoques, cada un està a disposició dels altres; problemes relacionats amb les classes i alumnes individuals són àmpliament debatuts entre els mestres i, d'aquesta manera, tota l'escola, en les seves parts i com un tot, està constantment en la consciència de cadascú. Només qui va viure aquesta experiència sap apreciar el que vol dir "esperit comunitari". A més de ser una gran ajuda, aquest esperit també és un incentiu constant. L'autocrítica, ja esmentada, és tot just el començament d'un treball, que cada professor, conscient i constantment, hauria de realitzar sobre si mateix. La seva major preocupació hauria de ser la de progressar sempre i això no només en el coneixement de la seva matèria i en la facilitat de transmetre, sinó també en la seva cultura general, així com moral i humanament. I no només en relació amb la pròpia escola. Steiner esperava dels professors Waldorf, que fossin ciutadans del món, oberts a tot, interessats, compromesos amb els problemes de l'actualitat. Aquest autodesenvolupament del professor s'ha d'estendre també, i principalment, als continguts de la Antroposofia i a les experiències fetes en el gran moviment mundial de les escoles Waldorf.

El fet que el moviment Waldorf existeixi, viu i actiu, i que estigui en plena expansió, després de seixanta anys d'existència, demostra la seva actualitat i el seu vigor, en comparació amb molts sistemes "nous".

El model de la primera Escola Waldorf de Stuttgart, creada el 1919, va trobar un ampli eco a Alemanya i als països veïns. Les jornades pedagògiques organitzades per Rudolf Steiner a partir de 1923 i les conferències que els seus mestres van anar donant, van tenir com a resultat l'aparició de moltes altres escoles a Holanda, Anglaterra, Suïssa i Alemanya. Amb la Segona Guerra Mundial van ser tancades totes les escoles, però el 1945 va poder constatar-se que aquesta gran idea pedagògica havia continuat estenent-se en la clandestinitat.

Actualment existeixen més de 2.000 escoles d'educació primària, secundària i batxillerat Waldorf i més de 1.900 escoles d'educació infantil a més de 90 països, tant en les zones menys afavorides: Brasil, Equador, Colòmbia, Perú, com en els països mes desenvolupats: Suècia, EUA, Canadà i Austràlia. L'accés a aquestes escoles és lliure, ja que s'admet qualsevol tipus d’infant, sigui quin sigui el seu origen cultural, social, econòmic o religiós.

A Espanya hi ha gairebé una vintena d'iniciatives Waldorf que formen part de l'ASSOCIACIÓ DE CENTRES EDUCATIUS WALDORF D'ESPANYA.