L'antroposofia és un camí de coneixement que intenta unir la part espiritual de l'ésser humà amb la part espiritual de l'univers, permetent a l'ésser percebre la realitat no sensible.
Rudolf Steiner
Antroposofia és la saviesa de l'home o el que l'home pot saber. És una ciència que es refereix tant al món dels fenòmens sensoris com a la realitat invisible darrere d'aquests fenòmens. Investiga aquestes realitats fent de l'ànima humana seu instrument d'investigació. L'home és objecte i eina d'investigació al mateix temps.
La Antroposofia és un mètode i no una doctrina de revelació, tampoc una religió. La Antroposofia indica el camí d'autoeducació per despertar les facultats de percepció espiritual, latents en cada ànima humana.
Les causes del món físic es troben en aquesta realitat invisible o realitat espiritual. La realitat en el seu conjunt abasta un nombre determinat de camps d'existència amb els seus respectius habitants. L'existència humana es desplega en alguns d'aquests camps, específicament en el món físic, el món vital, el món astral i el món espiritual pròpiament dit. Aquests móns són objecte de la recerca antroposòfica.
La Antroposofia descriu les diferents jerarquies espirituals, la seva evolució i les seves activitats ja que aquestes intervenen en el procés evolutiu de l'home.
En contraposició a les ciències naturals de la nostra època i en concordança amb la saviesa de temps antics, la Antroposofia troba l'home en el començament de l'evolució còsmica. L'existència del nostre cosmos va començar amb l'aparició de l'home en una forma netament espiritual. A aquesta forma espiritual es van agregar per processos de densificació, en successives etapes de l'evolució còsmica, les formes astrals, etèric-vitals i físiques. Aplicant un altre enfocament pot dir que l'home es compon de cos, ànima i esperit. Amb el seu cos l'home participa en la realitat físico-sensorials, amb l'ànima en el món anímic i amb el seu esperit en el món espiritual. Per tant s'amplia la perspectiva més enllà de la vida física cap a una existència prenatal i postmortem, dins d'una successió de vides terrestres repetides.
El destí es revela com una cosa que l'home escull per corregir falles comeses i aplanar el camí del seu progressiu perfeccionament en el futur. La visió del destí humà, per tant, no és passiva sinó activa.
L'existència de l'home té un origen, una orientació i un objectiu definits, per tant té un sentit.
La Antroposofia contesta fins a les més profundes preguntes de l'ànima humana: Qui sóc? D'on vinc? A on vaig?